Una cena monstruosa

Jo era el caganiu d’una casa on vivíem set persones i un gos. Entrava i sortia gent constantment. Quan volia una mica de silenci, me n’anava a llegir i menjar galetes al fons del jardí. Pensava en els orígens de l’univers i en si devia quedar alguna unça de xocolata al calaix de la cuina. M’agrada anar al meu aire. Potser d’aquí ve la idea d’una colla d’amics del bosc ben avinguts que tenen un líder diferent segons cada moment. M’encanten els personatges que no són ni bons ni dolents, però sí una mica tarambanes.

Just abans d’acabar els estudis d’il·lustració a l’Escola Massana de Barcelona, en Xavier (Sabadell, 1976) va conèixer la Meritxell Martí (Sabadell, 1972) en una llibreria. Aquella trobada va significar un gir en la seva vida. Abans d’això, havia creat amb una colla d’amics una petita productora de pel·lícules de terror de baixíssim pressupost que feien més riure que por. També va dirigir obres de teatre i va dibuixar còmics per fanzines. Amb la Meritxell van començar a publicar llibres il·lustrats, alguns a França. En els darrers anys, la seva projecció internacional s’ha consolidat amb llibres traduïts a (de moment) vint-i-quatre idiomes. Acompanyen la seva trajectòria diversos premis i reconeixements, com el Prix du livre vivant (2024), el Premi dels llibreters islandesos (2023), el Premi dels llibreters del Quebec (2022) o l’Atrapallibres (2021).